El documental que us presentem s’anomena “Sexo, la Revolución” (és sobre Amèrica, i més aviat es diu “Sex Revolution”).
Aquest documental està ple de missatge DENOTATIUS, però també n'hem trobat de CONNOTATIUS ( en parlem al final de l'entrada)
Ens parla sobre el canvi radical que es va produïr entre els inicis i el final dels anys 60. Als anys 50 el sexe estaba molt mal vist: no es podia practicar sexe abans del matrimoni, ni es podia parlar de sexe, els pares veien malament el sexe per als seus fills/es, la masturbació estaba ben tapada, etc. Els mètodes anticonceptius eren il•legals, l’avortament es relacionava amb perill de mort i ser gay era una malaltia, un pecat.
A mitjans dels 50 es començaven a destapar coses sobre el sexe, a partir de revistes (com la “Playboy”) i llibres (com “El comportamiento sexual de la hembra humana”). També sorgeix en aquesta època el Rock’n’roll, el qual és vist com una explosió; però per als pares dels joves americans, era un perill perquè s’etiquetava com a sexual, ja que donava més llibertat al cos i s’asociava amb els negres.
Al 1960 es posa a la venta el primer anticonceptiu oral (la Píldora), la qual transforma la idea que es tenia sobre el sexe, però al principi només estava disponible per a les dones casades. La Píldora va revolucionar la sexualitat, ja que permetia a les dones més activitat sexual sense perill d’embaràs.
Durant els 60 té molt d’èxit el “Moviment per a la Llibertat d’Expressió”, que s’ajunta amb els moviments d’estudiants, i es fa molt famosa entre els joves l’expressió “joder”, la qual va portar molta polèmica.
Així doncs, en aquest documental podem observar el canvi radical que es produeix en la Societat americana a finals dels 60, degut a la impressionant revolució produïda per el destapament del SEXE, i l’aparició d’una nova generació que es replantejà un nou sistema de valors sobre el sexe.
Creiem que aquest vídeo també ens permet captar alguns missatges CONNOTATIUS:
- ens vol fer veure que, actualment, vivim molt bé. Amb això ens referim a què no ens hem d’amagar d’un plaer que, segur que tots hi estem d’acord, és necessari.
-Amb el fet que parlin de “la píldora”, creiem que això és per fer-nos veure que el sexe s’ha de practicar amb precaució.
- I també opinem que el fet que ens parli de revolucions, és per a fer veure als joves d’ara que no estaria malament el fet de revolucionar-nos contra els problemes que està patint la societat actual.
És un documental molt interessant, i consta de 4 parts. Us deixo el link de la Primera part que és el que us hem comentat, però també us deixo el link de les altres 3 parts perquè són molt interessants.
Esperem les vostres opinions!
http://www.megavideo.com/?v=U9FMYRDM
http://www.verdocumentalesonline.com/2009/sexo/sexo-la-revolucion-sex-the-revolution
sábado, 22 de mayo de 2010
domingo, 9 de mayo de 2010
Informa't bé sobre el sexe
Com a últim article del blog, m'agradaria donar èmfasi a tota la quantitat d'informació que ens arriba a través dels diferents mitjans de comunicació i, advertir que no totes aquestes dades són sempre del tot verídiques i neutres, per això, crec que estaria bé reflexionar una mica sobre el tema de la comunicació.
La comunicació és essencial per a l'èsser humà, per aquesta raó, té la necessitat de comunicar-se amb la resta de persones. Les noves tecnologies com Internet, el mòbil, el telèfon, la televisió, entre altres, ens faciliten molt aquesta tasca tant quotidiana. Ens resulta molt més còmode i gratificant poder-nos comunicar a distància amb persones que, en el mateix moment, no es troben davant nostra. Tot i així, el tracta persona a persona disminueix, cada vegada més, precisament, perquè la gent troba més còmode comunicar-se des de casa seva estant. Per aquest motiu, el telèfon mòbil i Internet són eines que es fan servir molt, més encara entre els adolescents; ja que, han viscut aquest canvi cap a les noves tecnologies i, les entenen i controlen perfectament.
Un altre punt que hem de tenir en compte, referent a la comunicació, és que hem de ser crítics i responsables per saber distingir la informació que nosaltres ens convé quan llegim o escoltem els mitjans de comunicació; ja que, tota la informació que un mateix rep no sempre és del tot objectiva, per culpa d'interessos de tercers que fan que no sens presenti del tot clara i neutra.
Si es fa un bon ús d'aquestes eines, utilitzant-les amb sentit crític i responsable, el resultat segur que serà positiu en torn de qualsevol tema; en aquest cas, en torn el sexe, ens hem d'informar bé i consultar a especialistes si cal, per tal que la informació que ens arriba la puguem classificar i ordenar segons les nostres conveniències.
La comunicació és essencial per a l'èsser humà, per aquesta raó, té la necessitat de comunicar-se amb la resta de persones. Les noves tecnologies com Internet, el mòbil, el telèfon, la televisió, entre altres, ens faciliten molt aquesta tasca tant quotidiana. Ens resulta molt més còmode i gratificant poder-nos comunicar a distància amb persones que, en el mateix moment, no es troben davant nostra. Tot i així, el tracta persona a persona disminueix, cada vegada més, precisament, perquè la gent troba més còmode comunicar-se des de casa seva estant. Per aquest motiu, el telèfon mòbil i Internet són eines que es fan servir molt, més encara entre els adolescents; ja que, han viscut aquest canvi cap a les noves tecnologies i, les entenen i controlen perfectament.
Un altre punt que hem de tenir en compte, referent a la comunicació, és que hem de ser crítics i responsables per saber distingir la informació que nosaltres ens convé quan llegim o escoltem els mitjans de comunicació; ja que, tota la informació que un mateix rep no sempre és del tot objectiva, per culpa d'interessos de tercers que fan que no sens presenti del tot clara i neutra.
Si es fa un bon ús d'aquestes eines, utilitzant-les amb sentit crític i responsable, el resultat segur que serà positiu en torn de qualsevol tema; en aquest cas, en torn el sexe, ens hem d'informar bé i consultar a especialistes si cal, per tal que la informació que ens arriba la puguem classificar i ordenar segons les nostres conveniències.
sábado, 8 de mayo de 2010
El preservatiu per a tots
En aquesta imatge que hem trobat el web, podem veure un seguit de preservatius. Trobem que hi ha una gran varietat de dissenys, tots diferents, que representen, en general, a la població. Es pot veure a diferents nivells: a nivell físic (grassos, prims, alts, baixos,...) a nivell personal i de manera de ser (optimistes, pessimistes, riallers,...) i a nivell professional (pallassos, músics, escriptors, astronautes,...). Al final de la imatge hi ha dues vinyetes que ens engloben a nosaltres i a tots, subratllant la frase " per a tots".L'anàlisi connotatiu que hi fem és que ens mostra amb exactitud que la utilització del preservatiu ha de ser generalitzada. Tal i com mostra el dibuix s'han d'obviar les diferències territorials, l'edat, les tendències sexuals,... ja que el condó s'adapta a cada un de nosaltres i el seu ús és imprescindible per evitar els embarassos no desitjats i la transmissió de malalties com la SIDA, la gonorrea o la sifilis.
Aquest dibuix ens mostra només un mètode anticonceptiu, el condó. Però, hem de tenir en compte que n'hi ha molts altres; sobretot, si tens una parella estable.
Esperem que prengueu consciència de la rellevància d'aquest tema i que porteu un preservatiu sempre a mà.
Ja tenim el clip acabat!!!
Tal i com vam dir, us deixem penjat el clip de vídeo: "Sexe segur" per tal de poder-lo gaudir i comentar.
Un dels objectius d'aquest clip és donar més informació sobre els mètodes anticonceptius als lectors del blog, fent-ho d'una manera més propera i directa.
L'argument d'aquest clip es centra en quatre noies, que es troben en un àmbit familiar i quotidià com és a casa d'una d'elles i, expliquen de forma informal les seves experiències i les diferents vides sexuals que no abarguen la ficció i que, per tant, poden ser del tot reals i això fa, encara més, un vincle directa i proper a l'espectador.
Esperem que el nostre blog us serveixi d'ajuda en la vostra vida personal i esperem, també, els vostres comentaris ben aviat!!!
Un dels objectius d'aquest clip és donar més informació sobre els mètodes anticonceptius als lectors del blog, fent-ho d'una manera més propera i directa.
L'argument d'aquest clip es centra en quatre noies, que es troben en un àmbit familiar i quotidià com és a casa d'una d'elles i, expliquen de forma informal les seves experiències i les diferents vides sexuals que no abarguen la ficció i que, per tant, poden ser del tot reals i això fa, encara més, un vincle directa i proper a l'espectador.
Esperem que el nostre blog us serveixi d'ajuda en la vostra vida personal i esperem, també, els vostres comentaris ben aviat!!!
EMBARASSOS NO DESITJATS
¿Un embarazo siempre es una noticia positiva y emocionante?. Sentimos herir la sensibilidad de algunas personas, pero lamentablemente no podemos contestar con un “sí” rotundo. La respuesta más bien sería “pues depende”, porque no podemos olvidar que un embarazo no deseado e inesperado es uno de los acontecimientos mas estresantes que puede vivir una mujer. Ahora bien, dependiendo de su edad, sus circunstancias personales y familiares, la estabilidad o ausencia de pareja, y sus creencias religiosas o filosóficas puede afrontarlo de una manera u otra.
Nos hacemos cargo de lo difícil que es encontrar información neutra y objetiva para cualquier mujer que necesite asesorarse y se encuentre en este tipo de situación. Parece que ante un embarazo no deseado sólo hay dos lugares donde acudir: a una clínica en la que se practican abortos o a un consejero espiritual que recuerde lo que su Dios en particular recomienda en estas ocasiones. Evidentemente que hay que tomar una decisión y no se puede estar en tierra de nadie eternamente, pero qué menos que tener el derecho a reflexionar sobre algo que supone un punto de inflexión en la vida de cualquiera. ¿Por qué no concederse un tiempo para poder pensar?. Esa concepción no solicitada no es algo que se extingue apretando un botón sin más, ni es algo que hay que aceptar con resignación de forma pasiva, merece un cuestionamiento, una elección activa. Y es con esta invitación al afrontamiento activo sin tintes moralistas o partidistas con la que queremos esbozar algunas pautas que quizá puedan ayudar a las féminas que estén viviendo esta circunstancia:
1. LO PRIMERO ES VALORAR EL ESTADO EMOCIONAL Y LOS RECURSOS DE APOYO Y SOCIALES CON LOS QUE CUENTAS. Un embarazo no buscado, siempre generará ansiedad e incertidumbre, pero en un grado variable dependiendo de si eres unaadolescente que no utilizó métodos anticonceptivos, una mujer adulta con una relación estable, o una mujer que ha sufrido una violación. Hay que tener en cuenta que la situación es distinta si te informas transcurridas horas, semanas o meses de embarazo, etc.
Por lo tanto, conviene inicialmente valorar las posibles consecuencias negativas del embarazo no deseado para ti en concreto: imposibilidad de continuar tu formación, ser despedida del trabajo, ser abandonada por la familia o la pareja sexual, etc.
Por lo tanto, conviene inicialmente valorar las posibles consecuencias negativas del embarazo no deseado para ti en concreto: imposibilidad de continuar tu formación, ser despedida del trabajo, ser abandonada por la familia o la pareja sexual, etc.
2. PLANTÉALO COMO UNA TOMA DE DECISIÓN EN LA QUE PUEDES CONTAR CON AYUDA. Tomarás la mejor decisión cuando seas honesta contigo misma y sigas tus propias creencias. Deberás considerar tus sentimientos al igual que los hechos para valorar cómo este embarazo afectará a tu vida inmediata y a tu futuro. La elección es solamente tuya, pero esto no quiere decir que debas estar sola mientras decides.Puedes hablar con la gente que te podría ayudar, como tu novio o compañero, tus amigos, tu familia, un médico o algún profesional.
Recuerda que las decisiones responsables sobre el comportamiento sexual y todo lo relacionado con tener hijos deben estar basadas en información y entendimiento, y no en ignorancia y miedo. Todos tenemos el derecho de acudir a servicios deplanificación familiar. Las decisiones voluntarias e informadas acerca de la concepción contribuyen a la independencia, salud y fuerza económica de los individuos y de la sociedad.
Recuerda que las decisiones responsables sobre el comportamiento sexual y todo lo relacionado con tener hijos deben estar basadas en información y entendimiento, y no en ignorancia y miedo. Todos tenemos el derecho de acudir a servicios deplanificación familiar. Las decisiones voluntarias e informadas acerca de la concepción contribuyen a la independencia, salud y fuerza económica de los individuos y de la sociedad.
3. SI ES VIABLE, ASESÓRATE SOBRE LOS MÉTODOS DE ANTICONCEPCIÓN DE EMERGE
NCIA. Buscar datos y servicios para prevenir un embarazo no deseado es actuar de forma responsableEntre este tipo de métodos se encuentran las píldoras anticonceptivas de emergencia (PAE): son combinaciones hormonales y fueron conocidas como “píldoras del día después” o “anticoncepción poscoito”. Comprenden estrógeno y progestágeno, y se prescriben para ser utilizadas dentro de los tres primeros días después de las relaciones sexuales no protegidas. Eso sí, las PAE no protegen de las relaciones sexuales posteriores a su consumo y su uso repetido puede aumentar la posibilidad de un embarazo y la frecuencia de efectos colaterales no satisfactorios.
Si ya han transcurrido más de tres días y menos de seis después de la relación sexual desprotegida, la anticoncepción de emergencia a realizar es la implantación de un DIU de cobre. Es altamente efectivo, su uso se prefiere cuando se pretende dejar este método como definitivo.
Es importante destacar que la anticoncepción de emergencia es un recurso para proteger la salud al que se puede acudir, como su nombre indica, solo en situaciones excepcionales, no para uso indiscriminado.
4. EN CASO DE QUE HAYAN TRANSCURRIDO SEMANAS O MÁS TIEMPO:
- Si decides continuar con el embarazo, ponte en contacto con asociaciones de madres solteras si fuera el caso, ayudas del estado (la trabajadora social de los centros de salud o de los ayuntamientos puede gestionar ayudas económicas y otros beneficios sociales), asesoramiento sobre adopción, asistencia médica, legal, programas educativos, profesionales, etc. La orientación y los servicios prenatales van dirigidos a informar y educar sobre el proceso del embarazo y el parto: los riesgos asociados a tu embarazo, los síntomas de un aborto espontáneo, la nutrición, medidas especiales que puedan facilitar el evitar la transmisión de VIH/ETS de una madre a su bebé.
- Si te planteas la posibilidad de abortar, busca a alguien de tu confianza que te acompañe en el proceso de la decisión sin emitir juicios de valor, con respeto y comprensión, a través de preguntas guiadas como: “¿qué siento al estar embarazada, cómo me siento cuando pienso que voy a ser madre, cuándo creo que empieza la vida, qué tipo de procedimiento sería llevado a cabo, conozco los riesgos físicos, qué centros ofrecen servicios de aborto, cuánto cuesta un aborto, qué creencias religiosas o éticas me hacen dudar, cómo me afectará esta decisión en cinco años?, etc.”, por ejemplo un psicólogo, un enfermero o un trabajador social.
Aqui us deixo un text força interessant que parla sobre els embarassos no desitjats i què pots fer si algun dia et trobes en aquesta situació. Aquest article està publicat en un blog força interessants respecte el sexe. Seguidament un adjunto l'adreça:
martes, 27 de abril de 2010
Clip de vídeo: "Sexe segur"
Nosaltres hem relacionat el clip de vídeo amb el blog. Així doncs, l’hem fet sobre el sexe segur, nom del qual se’n titula el clip.
L’objectiu del clip és donar a conèixer els mètodes anticonceptius més usuals, els seus avantatges i els seus inconvenients i les situacions més habituals amb que una parella es pot trobar pel que fa a l’anticoncepció.
Creiem que tractar aquest tema és important per a un educador o educadors social, ja que com a professional social que és, ha d’informar, aconsellar, guiar... a les persones que ho necessitin.
Així doncs, en el clip de vídeo se’ns pot veure a nosaltres quatre mantenint una conversa d’amiga a amiga informant, implícitament, sobre els diferents mètodes anticonceptius d’una manera molt amena i informal. Així, el que també pretenem és donar una informació sexual creant un ambient de confiança i comoditat. Aquest clima el creem situant la història en un espai ben proper i familiar i amb un vocabulari ben usual.
Per obtenir la informació, hem fet, majoritàriament, una recerca interactiva. Hem anat penjant notícies de premsa al bloc on s’explicaven situacions habituals de relacions sexuals amb parella, violacions, explotació sexual, etc. També hi hem penjat links amb vídeos, imatges, documentals... en els quals s’hi pot trobar informació sobre els diferents mètodes anticonceptius. Per acabar d’aprofundir en el tema, hem anat a visitar un ginecòleg perquè ens expliqués, amb tot detall, els avantatges, els inconvenients, els requisits, les condicions, les conseqüències, etc. de cada mètode anticonceptiu, tot i que amb el treball del bloc i amb les xerrades informatives al llarg de la nostra trajectòria escolar, ja havíem adquirit una visió bastant àmplia sobre aquest tema.
Així doncs, i per acabar, us convidem a tots i a totes, un cop el tinguem acabat, a veure el nostre clip de vídeo!
L’objectiu del clip és donar a conèixer els mètodes anticonceptius més usuals, els seus avantatges i els seus inconvenients i les situacions més habituals amb que una parella es pot trobar pel que fa a l’anticoncepció.
Creiem que tractar aquest tema és important per a un educador o educadors social, ja que com a professional social que és, ha d’informar, aconsellar, guiar... a les persones que ho necessitin.
Així doncs, en el clip de vídeo se’ns pot veure a nosaltres quatre mantenint una conversa d’amiga a amiga informant, implícitament, sobre els diferents mètodes anticonceptius d’una manera molt amena i informal. Així, el que també pretenem és donar una informació sexual creant un ambient de confiança i comoditat. Aquest clima el creem situant la història en un espai ben proper i familiar i amb un vocabulari ben usual.
Per obtenir la informació, hem fet, majoritàriament, una recerca interactiva. Hem anat penjant notícies de premsa al bloc on s’explicaven situacions habituals de relacions sexuals amb parella, violacions, explotació sexual, etc. També hi hem penjat links amb vídeos, imatges, documentals... en els quals s’hi pot trobar informació sobre els diferents mètodes anticonceptius. Per acabar d’aprofundir en el tema, hem anat a visitar un ginecòleg perquè ens expliqués, amb tot detall, els avantatges, els inconvenients, els requisits, les condicions, les conseqüències, etc. de cada mètode anticonceptiu, tot i que amb el treball del bloc i amb les xerrades informatives al llarg de la nostra trajectòria escolar, ja havíem adquirit una visió bastant àmplia sobre aquest tema.
Així doncs, i per acabar, us convidem a tots i a totes, un cop el tinguem acabat, a veure el nostre clip de vídeo!
martes, 30 de marzo de 2010
Documental: "LA REVOLUCIÓN SEXUAL"
El documental que us presentem s’anomena “Sexo, la Revolución” (és sobre Amèrica, i més aviat es diu “Sex Revolution”).
Aquest documental està ple de missatge DENOTATIUS, però també n'hem trobat de CONNOTATIUS ( en parlem al final de l'entrada)
Ens parla sobre el canvi radical que es va produïr entre els inicis i el final dels anys 60. Als anys 50 el sexe estaba molt mal vist: no es podia practicar sexe abans del matrimoni, ni es podia parlar de sexe, els pares veien malament el sexe per als seus fills/es, la masturbació estaba ben tapada, etc. Els mètodes anticonceptius eren il•legals, l’avortament es relacionava amb perill de mort i ser gay era una malaltia, un pecat.
A mitjans dels 50 es començaven a destapar coses sobre el sexe, a partir de revistes (com la “Playboy”) i llibres (com “El comportamiento sexual de la hembra humana”). També sorgeix en aquesta època el Rock’n’roll, el qual és vist com una explosió; però per als pares dels joves americans, era un perill perquè s’etiquetava com a sexual, ja que donava més llibertat al cos i s’asociava amb els negres.
Al 1960 es posa a la venta el primer anticonceptiu oral (la Píldora), la qual transforma la idea que es tenia sobre el sexe, però al principi només estava disponible per a les dones casades. La Píldora va revolucionar la sexualitat, ja que permetia a les dones més activitat sexual sense perill d’embaràs.
Durant els 60 té molt d’èxit el “Moviment per a la Llibertat d’Expressió”, que s’ajunta amb els moviments d’estudiants, i es fa molt famosa entre els joves l’expressió “joder”, la qual va portar molta polèmica.
Així doncs, en aquest documental podem observar el canvi radical que es produeix en la Societat americana a finals dels 60, degut a la impressionant revolució produïda per el destapament del SEXE, i l’aparició d’una nova generació que es replantejà un nou sistema de valors sobre el sexe.
Creiem que aquest vídeo també ens permet captar alguns missatges CONNOTATIUS:
- ens vol fer veure que, actualment, vivim molt bé. Amb això ens referim a què no ens hem d’amagar d’un plaer que, segur que tots hi estem d’acord, és necessari.
-Amb el fet que parlin de “la píldora”, creiem que això és per fer-nos veure que el sexe s’ha de practicar amb precaució.
- I també opinem que el fet que ens parli de revolucions, és per a fer veure als joves d’ara que no estaria malament el fet de revolucionar-nos contra els problemes que està patint la societat actual.
És un documental molt interessant, i consta de 4 parts. Us deixo el link de la Primera part que és el que us hem comentat, però també us deixo el link de les altres 3 parts perquè són molt interessants.
Esperem les vostres opinions!
http://www.megavideo.com/?v=U9FMYRDM
http://www.verdocumentalesonline.com/2009/sexo/sexo-la-revolucion-sex-the-revolution
Aquest documental està ple de missatge DENOTATIUS, però també n'hem trobat de CONNOTATIUS ( en parlem al final de l'entrada)
Ens parla sobre el canvi radical que es va produïr entre els inicis i el final dels anys 60. Als anys 50 el sexe estaba molt mal vist: no es podia practicar sexe abans del matrimoni, ni es podia parlar de sexe, els pares veien malament el sexe per als seus fills/es, la masturbació estaba ben tapada, etc. Els mètodes anticonceptius eren il•legals, l’avortament es relacionava amb perill de mort i ser gay era una malaltia, un pecat.
A mitjans dels 50 es començaven a destapar coses sobre el sexe, a partir de revistes (com la “Playboy”) i llibres (com “El comportamiento sexual de la hembra humana”). També sorgeix en aquesta època el Rock’n’roll, el qual és vist com una explosió; però per als pares dels joves americans, era un perill perquè s’etiquetava com a sexual, ja que donava més llibertat al cos i s’asociava amb els negres.
Al 1960 es posa a la venta el primer anticonceptiu oral (la Píldora), la qual transforma la idea que es tenia sobre el sexe, però al principi només estava disponible per a les dones casades. La Píldora va revolucionar la sexualitat, ja que permetia a les dones més activitat sexual sense perill d’embaràs.
Durant els 60 té molt d’èxit el “Moviment per a la Llibertat d’Expressió”, que s’ajunta amb els moviments d’estudiants, i es fa molt famosa entre els joves l’expressió “joder”, la qual va portar molta polèmica.
Així doncs, en aquest documental podem observar el canvi radical que es produeix en la Societat americana a finals dels 60, degut a la impressionant revolució produïda per el destapament del SEXE, i l’aparició d’una nova generació que es replantejà un nou sistema de valors sobre el sexe.
Creiem que aquest vídeo també ens permet captar alguns missatges CONNOTATIUS:
- ens vol fer veure que, actualment, vivim molt bé. Amb això ens referim a què no ens hem d’amagar d’un plaer que, segur que tots hi estem d’acord, és necessari.
-Amb el fet que parlin de “la píldora”, creiem que això és per fer-nos veure que el sexe s’ha de practicar amb precaució.
- I també opinem que el fet que ens parli de revolucions, és per a fer veure als joves d’ara que no estaria malament el fet de revolucionar-nos contra els problemes que està patint la societat actual.
És un documental molt interessant, i consta de 4 parts. Us deixo el link de la Primera part que és el que us hem comentat, però també us deixo el link de les altres 3 parts perquè són molt interessants.
Esperem les vostres opinions!
http://www.megavideo.com/?v=U9FMYRDM
http://www.verdocumentalesonline.com/2009/sexo/sexo-la-revolucion-sex-the-revolution
viernes, 26 de marzo de 2010
Infancància trencada
Malauradament, una mala experiència viva i intensa de violació, explicada per una noia de 18 anys, actualment estudiant de psicologia de la UdG.
Endavant.
"He decidit, després d'un temps pensant sobre el tema, que explicaria la meva experiència personal. No sé ni com començar, ni tan sols si hauria d'escriure sobre això en aquest blog. Em disculpo si no s'entén gaire el que escrigui, ara mateix no sé com expressar-me.
Mai havia pensat en escriure una cosa així aquí, però he pensat que seria positiu compartir la meva experiència personal per a qui li pugui servir. A qui li incomodi, que no segueixi llegint (ja borraré el post si algú troba que no és oportú), tampoc vull fer que ningú es senti malament.
Porto més d'una setmana pensant en què escriure sobre el tema, sobre si hauria d'explicar alguna o cosa o hauria de callar, com sempre.
Tinc por que, després d'escriure aquesta entrada, si la gent la llegeix, em tracti de manera diferent de la que m'ha tractat o m'hauria tractat si hagués parlat amb mi. Vull dir que no vull que els meus companys de classe em coneguin o em recordin per això. No busco llàstima, crec que ja no necessito cap tipus d'ajuda. Només vull ajudar a qui l'interessi saber la meva experiència, si és que serveix d'alguna cosa.
He de dir que no crec convenient que expliqui pas a pas, minut a minut, com va passar. Podria estar hores explicant cada detall, cada una de les paraules que ell em va dir, cada pensament que se'm va passar pel cap i cada sentiment dolorós que vaig tenir. Generalment, tinc bastanta poca memòria, però aquesta és una de les coses que, malauradament, més recordo.
Més que res, volia parlar sobre l'ajuda (o no ajuda) que vaig tenir, les reaccions dels familiars, dels amics, i dels no tant amics, i sobre com crec que això va afectar la meva infància i la meva adol·lescència (el més breument que pugui).
El mateix dia
Quan l'agressor em va deixar anar (no li va fer falta ni amenaçar-me, em tenia agafada amb força i, simplement, em va deixar anar), vaig marxar cap a casa de la meva àvia, sense córrer ni plorar. Ell, seguia de peu darrere meu, i jo sabia que em mirava. Jo caminava molt a poc a poc, silenciosament. No volia plorar perquè no volia demostrar-li que estava destrossada i morta de por. Em sentia bruta i indigna, i em volia morir, literalment. La veritat és que si caminava tant a poc a poc era perquè esperava la mort. Esperava un tret al cap, o un navalla a l'esquena, o qualsevol recurs que un home tan alt i fort com ell podia tenir per matar una nena tan dèbil com jo. També considerava la possibilitat que em tornés a agafar per tornar a començar. Volia que tot passés ràpidament, i sabia que si em posava a córrer, l'enfadaria i potser la meva mort seria més lenta i dolorosa.
La meva àvia tenia un bar i jo vaig arribar allà amb l'únic pensament de rentar-me la cara i les mans i amagar-me en algun lloc on ningú em pogués trobar. Però la meva àvia no em deixava passar a no ser que li expliqués què m'havia passat i per què tornava tan rara. Amb les meves paraules (ni tan sols jo sabia què m'havia fet), li vaig explicar amb una frase el que havia pasat: "me ha hecho tocarle el pito y se ha meado en mi mano" li vaig dir, però no era ni de lluny tot el que havia passat, però només volia passar cap al lavabo. Totes les persones que estaven al bar ho van sentir, però crec que només la meva àvia va reaccionar. Va agafar una barra de ferro i em va portar de la mà al lloc on havia passat. No el vam trobar. Encara ara em pregunto què hauria passat si l'haguéssim trobat.
Més tard, els meus pares em van fer una mena d'interrogatori. Ells, sentats a uns dos metres de mi, estaven junts, mirant-me seriosos. Jo no podia ni parlar, m'afogava. Em senti molt sola, molt desgraciada i molt culpable. Les preguntes eren del tipus "¿te ha tocado? ¿dónde? ¿qué te ha dicho?" però no vaig voler contestar a la meitat. Si contestava, era amb una paraula, perquè volia marxar.
A partir d'aquell moment, tothom ho va oblidar. Mai més s'ha tornat a parlar del tema. Els "¿estás bien? ¿quieres algo?" no van arribar, ni tan sols una abraçada, ni paraules com "no es culpa tuya", "pagará por lo que ha hecho", que jo tant esperava. Cap policia va parlar amb mi, almenys que jo recordi. La meva família creia que els psicòlegs només tractaven la gent boja, així que no es van ni molestar en portar-me a un. Suposo que van pensar que ho oblidaria, però no va ser així.
Infància
La meva infància no va ser infeliç, però em vaig tornar una nena molt desconfiada i solitària. Mai més he tornat a abraçar els meus pares com ho feia abans que passés tot, i encara ara els meus pares em retreuen que sempre he sigut una nena "arisca". He de confesar que encara queda un ressentiment amagat, una necessitat imperiosa d'obtenir respostes a totes les preguntes que em van quedar, però que no m'atreveixo a fer.
També era una nena molt mentidera. Em vaig inventar un món que no existia, i me l'arribava a creure. Per exemple, deia a tothom que a la platja on jo anava a l'estiu hi havia dofins i que jugaven amb mi a l'aigua. Sempre nedava sola i m'imaginava els dofins, fins al punt que realment creia que hi eren. Solia jugar sola, i amb les "bàrbies", algunes vegades reproduia el que havia passat aquell dia. Tenia molts amics imaginaris, i tots eren animals, així em sentia millor. Vaig tenir alguns problemes d'addicció al joc de la Gameboy de Pokémon. Només em sentia bé en aquell món imaginari on unes criatures fantàstiques m'acompanyaven dia i nit en aventures innocents i agradables.
Recordo la primera vegada que vaig explicar el que m'havia passat a algú. Va ser a catequesis, jo tenia uns vuit anys. Vaig dir que m'havien violat. El mossèn no hi era, però tots els nens que hi eren (uns set) em van dir que no diés mentides, que ho feia per cridar l'atenció, que a una nena petita no la podien violar. Jo vaig seguint dient que sí, vaig dir: "si violar vol dir que t'obliguin a fer una cosa que no vols, sí, m'han violat". Ningú em va creure, així que, durant anys, no vaig tornar a parlar sobre el tema amb ningú.
Adol·lescència
Durant la meva adol·lescència, seguia sent desconfiada, tímida i solitària, i tenia molts pocs amics. Durant aquesta època, vaig començar a descobrir aspectes sobre la sexualitat que jo ja havia experimentat sense saber què eren. Vaig descobrir, per exemple, que els homes ejaculaven semen, i vaig entendre moltes coses.
Vaig tornar a intentar explicar el que m'havia passat a una amiga meva. Vaig fracassar un altre cop. No va tenir la reacció que jo esperava. No va mostrar comprensió. Em va dir que no n'hi havia per tant, que ja havia passat.
Aquesta mateixa amiga, durant una classe de filosofia en la que parlàvem sobre el tema, va dir davant de tota la classe que jo havia passat per allò. Em vaig quedar petrificada a la cadira, em sentia atacada i indefensa. M'hagués agradat desintegrar-me. A més a més, aquesta noia va dir: "Però vas ser tonta Alba, si m'hagués passat a mi, li hagués donat una patada als ous al tio i hagués marxat corrent". Em va sentar molt malament. Per sort vaig treure forces i li vaig contestar: "No ho saps. Amb 7 anys, què vols fer? Jo no volia que em fés més mal, em vaig limitar a contestar totes les seves preguntes i escoltar tot el que em deia, i no posar resistència". Per sort, la professora va canviar de tema, i vaig optar per actuar com si no hagués passat res. L'ultim que volia era perdre els pocs amics que tenia. A les poques persones que els he explicat els ha incomodat. Fins i tot, s'han apartat de mi després que els ho expliqués, o creien que m'ho inventava o ho exagerava molt per cridar l'atenció. Ningú li va donar importància.
Una de les coses que no vaig entendre mai era com una nena de 7 anys com jo podia satisfer sexualment un home adult. En què pensava aquell home mentre ho feia? No es sentia malament? Em trobava atractiva? Per què? Podia dormir per les nits? Quants nens i nenes hi va haver abans de mi? I després? Li havia explicat a algú? M'hauria agradat poder saber la resposta a totes aquestes preguntes.
Moltes vegades els he demanat als meus pares (des que tenia uns 15 anys fins els 18, més o menys) que em portessin a un psicòleg, però les reaccions sempre van ser les mateixes, es negaven a portar-m'hi, perquè deien que jo no tenia cap problema. Per descomptat, jo mai els deia el motiu pel qual creia que hauria d'anar-hi.
Aquesta és una de les raons per les que vaig escollir estudiar psicologia. M'he passat part de la meva adol·lescència desitjant parlar amb un psicòleg. De fet, si hi hagués anat, no sé què hauria explicat o com em podrien haver ajudat. Fa uns 3 anys, més o menys, vaig decidir que estudiaria per intentar ajudar les persones, com m'hagués agradat que m'ajudessin a mi.
Quant als nois, no els vaig tenir por en cap moment. Ells no eren tan forts ni grans com l'home que s'havia aprofitat de mi, i sabia que no em farien mal. El que sí temia era tenir relacions sexuals. Sentia curiositat pel sexe, com tothom, però tenia molt clar que no volia que em tornéssin a fer mal, així que em vaig jurar que només estaria amb una persona que m'estimés i en qui jo confiés. Alguns nois que eren més grans que jo van voler tenir relacions (simplement sexuals, sense res més) amb mi, però jo sabia que només volien aprofitar-se, així que em vaig apartar d'ells, i ni tan sols volia fer-li petons, encara que sí que m'atreien molt. Poc després vaig conèixer al noi amb qui estic ara. Ell no era com aquells nois que s'havien acostat a mi per interés, era molt més respectuós amb mi i m'apreciava com a amiga sense esperar res a canvi (també tenia altres amics que no esperaven sexe de mi, però ells tampoc m'interessaven d'aquesta manera). Vam ser millors amics durant mesos, i després tot va anar arribant naturalment. Em costava, a vegades, estar amb ell. A cada pasa endavant que ell donava, jo en feia dos enrere, però va demostrar-me que, tot i que m'havien fet mal en el passat, ell podia ajudar-me.
Una de les noies del video va dir que, les persones que havien patit abusos sexuals quan eren nens, solien mostrar dues postures vers el sexe: o es tornaven promiscues, o (com ella) esperaven a trobar una persona en qui poguessin confiar. La veritat és que em vaig sentir bastant identificada amb ella.
Ara mateix, crec que sóc una persona normal, amb una vida sexual normal, però mentiria si diés que ho he oblidat del tot. No crec que mai ho arribi a "superar" del tot, sempre hi serà. Seguirà tornant a la meva memòria de tant en tant, per fer-me una mica de mal, però he après a no deixar que em destrossi.
Moltes vegades m'he preguntat: "Qui seria jo si no m'hagués passat mai això?" Mai ho sabré, però la única cosa que sé és que estic molt orgullosa de ser qui sóc.
Sé que avui dia, una persona pot anar a la presó per exhibicionisme davant de menors, i la veritat és que em fa una mica de ràbia que no es denunciés el que em va passar a mi, més que res perquè aquella persona pot haver-li fet el mateix a qualsevol nen o nena que s'hagués trobat. M'agradaria molt saber que aquest home és a la pressó, però ni tan sols sé si segueix viu, si ho va tornar a fer o si el van engarjolar per haver abusat d'algun altre nen. Sé que és impossible que, 11 anys després, es faci "justícia". Crec que aquest home no rebrà mai cap càstig pel que em va fer a mi.
Bé, ara que he deixat anar una mica del que tenia tancat dins meu, em sento bastant millor. De fet, escriure tot això ha sigut molt positiu per mi, crec. Em disculpo per la llargària del post, i us felicito si heu arribat fins aquí. =)
Gràcies per haver-me llegit."
Endavant.
"He decidit, després d'un temps pensant sobre el tema, que explicaria la meva experiència personal. No sé ni com començar, ni tan sols si hauria d'escriure sobre això en aquest blog. Em disculpo si no s'entén gaire el que escrigui, ara mateix no sé com expressar-me.
Mai havia pensat en escriure una cosa així aquí, però he pensat que seria positiu compartir la meva experiència personal per a qui li pugui servir. A qui li incomodi, que no segueixi llegint (ja borraré el post si algú troba que no és oportú), tampoc vull fer que ningú es senti malament.
Porto més d'una setmana pensant en què escriure sobre el tema, sobre si hauria d'explicar alguna o cosa o hauria de callar, com sempre.
Tinc por que, després d'escriure aquesta entrada, si la gent la llegeix, em tracti de manera diferent de la que m'ha tractat o m'hauria tractat si hagués parlat amb mi. Vull dir que no vull que els meus companys de classe em coneguin o em recordin per això. No busco llàstima, crec que ja no necessito cap tipus d'ajuda. Només vull ajudar a qui l'interessi saber la meva experiència, si és que serveix d'alguna cosa.
He de dir que no crec convenient que expliqui pas a pas, minut a minut, com va passar. Podria estar hores explicant cada detall, cada una de les paraules que ell em va dir, cada pensament que se'm va passar pel cap i cada sentiment dolorós que vaig tenir. Generalment, tinc bastanta poca memòria, però aquesta és una de les coses que, malauradament, més recordo.
Més que res, volia parlar sobre l'ajuda (o no ajuda) que vaig tenir, les reaccions dels familiars, dels amics, i dels no tant amics, i sobre com crec que això va afectar la meva infància i la meva adol·lescència (el més breument que pugui).
El mateix dia
Quan l'agressor em va deixar anar (no li va fer falta ni amenaçar-me, em tenia agafada amb força i, simplement, em va deixar anar), vaig marxar cap a casa de la meva àvia, sense córrer ni plorar. Ell, seguia de peu darrere meu, i jo sabia que em mirava. Jo caminava molt a poc a poc, silenciosament. No volia plorar perquè no volia demostrar-li que estava destrossada i morta de por. Em sentia bruta i indigna, i em volia morir, literalment. La veritat és que si caminava tant a poc a poc era perquè esperava la mort. Esperava un tret al cap, o un navalla a l'esquena, o qualsevol recurs que un home tan alt i fort com ell podia tenir per matar una nena tan dèbil com jo. També considerava la possibilitat que em tornés a agafar per tornar a començar. Volia que tot passés ràpidament, i sabia que si em posava a córrer, l'enfadaria i potser la meva mort seria més lenta i dolorosa.
La meva àvia tenia un bar i jo vaig arribar allà amb l'únic pensament de rentar-me la cara i les mans i amagar-me en algun lloc on ningú em pogués trobar. Però la meva àvia no em deixava passar a no ser que li expliqués què m'havia passat i per què tornava tan rara. Amb les meves paraules (ni tan sols jo sabia què m'havia fet), li vaig explicar amb una frase el que havia pasat: "me ha hecho tocarle el pito y se ha meado en mi mano" li vaig dir, però no era ni de lluny tot el que havia passat, però només volia passar cap al lavabo. Totes les persones que estaven al bar ho van sentir, però crec que només la meva àvia va reaccionar. Va agafar una barra de ferro i em va portar de la mà al lloc on havia passat. No el vam trobar. Encara ara em pregunto què hauria passat si l'haguéssim trobat.
Més tard, els meus pares em van fer una mena d'interrogatori. Ells, sentats a uns dos metres de mi, estaven junts, mirant-me seriosos. Jo no podia ni parlar, m'afogava. Em senti molt sola, molt desgraciada i molt culpable. Les preguntes eren del tipus "¿te ha tocado? ¿dónde? ¿qué te ha dicho?" però no vaig voler contestar a la meitat. Si contestava, era amb una paraula, perquè volia marxar.
A partir d'aquell moment, tothom ho va oblidar. Mai més s'ha tornat a parlar del tema. Els "¿estás bien? ¿quieres algo?" no van arribar, ni tan sols una abraçada, ni paraules com "no es culpa tuya", "pagará por lo que ha hecho", que jo tant esperava. Cap policia va parlar amb mi, almenys que jo recordi. La meva família creia que els psicòlegs només tractaven la gent boja, així que no es van ni molestar en portar-me a un. Suposo que van pensar que ho oblidaria, però no va ser així.
Infància
La meva infància no va ser infeliç, però em vaig tornar una nena molt desconfiada i solitària. Mai més he tornat a abraçar els meus pares com ho feia abans que passés tot, i encara ara els meus pares em retreuen que sempre he sigut una nena "arisca". He de confesar que encara queda un ressentiment amagat, una necessitat imperiosa d'obtenir respostes a totes les preguntes que em van quedar, però que no m'atreveixo a fer.
També era una nena molt mentidera. Em vaig inventar un món que no existia, i me l'arribava a creure. Per exemple, deia a tothom que a la platja on jo anava a l'estiu hi havia dofins i que jugaven amb mi a l'aigua. Sempre nedava sola i m'imaginava els dofins, fins al punt que realment creia que hi eren. Solia jugar sola, i amb les "bàrbies", algunes vegades reproduia el que havia passat aquell dia. Tenia molts amics imaginaris, i tots eren animals, així em sentia millor. Vaig tenir alguns problemes d'addicció al joc de la Gameboy de Pokémon. Només em sentia bé en aquell món imaginari on unes criatures fantàstiques m'acompanyaven dia i nit en aventures innocents i agradables.
Recordo la primera vegada que vaig explicar el que m'havia passat a algú. Va ser a catequesis, jo tenia uns vuit anys. Vaig dir que m'havien violat. El mossèn no hi era, però tots els nens que hi eren (uns set) em van dir que no diés mentides, que ho feia per cridar l'atenció, que a una nena petita no la podien violar. Jo vaig seguint dient que sí, vaig dir: "si violar vol dir que t'obliguin a fer una cosa que no vols, sí, m'han violat". Ningú em va creure, així que, durant anys, no vaig tornar a parlar sobre el tema amb ningú.
Adol·lescència
Durant la meva adol·lescència, seguia sent desconfiada, tímida i solitària, i tenia molts pocs amics. Durant aquesta època, vaig començar a descobrir aspectes sobre la sexualitat que jo ja havia experimentat sense saber què eren. Vaig descobrir, per exemple, que els homes ejaculaven semen, i vaig entendre moltes coses.
Vaig tornar a intentar explicar el que m'havia passat a una amiga meva. Vaig fracassar un altre cop. No va tenir la reacció que jo esperava. No va mostrar comprensió. Em va dir que no n'hi havia per tant, que ja havia passat.
Aquesta mateixa amiga, durant una classe de filosofia en la que parlàvem sobre el tema, va dir davant de tota la classe que jo havia passat per allò. Em vaig quedar petrificada a la cadira, em sentia atacada i indefensa. M'hagués agradat desintegrar-me. A més a més, aquesta noia va dir: "Però vas ser tonta Alba, si m'hagués passat a mi, li hagués donat una patada als ous al tio i hagués marxat corrent". Em va sentar molt malament. Per sort vaig treure forces i li vaig contestar: "No ho saps. Amb 7 anys, què vols fer? Jo no volia que em fés més mal, em vaig limitar a contestar totes les seves preguntes i escoltar tot el que em deia, i no posar resistència". Per sort, la professora va canviar de tema, i vaig optar per actuar com si no hagués passat res. L'ultim que volia era perdre els pocs amics que tenia. A les poques persones que els he explicat els ha incomodat. Fins i tot, s'han apartat de mi després que els ho expliqués, o creien que m'ho inventava o ho exagerava molt per cridar l'atenció. Ningú li va donar importància.
Una de les coses que no vaig entendre mai era com una nena de 7 anys com jo podia satisfer sexualment un home adult. En què pensava aquell home mentre ho feia? No es sentia malament? Em trobava atractiva? Per què? Podia dormir per les nits? Quants nens i nenes hi va haver abans de mi? I després? Li havia explicat a algú? M'hauria agradat poder saber la resposta a totes aquestes preguntes.
Moltes vegades els he demanat als meus pares (des que tenia uns 15 anys fins els 18, més o menys) que em portessin a un psicòleg, però les reaccions sempre van ser les mateixes, es negaven a portar-m'hi, perquè deien que jo no tenia cap problema. Per descomptat, jo mai els deia el motiu pel qual creia que hauria d'anar-hi.
Aquesta és una de les raons per les que vaig escollir estudiar psicologia. M'he passat part de la meva adol·lescència desitjant parlar amb un psicòleg. De fet, si hi hagués anat, no sé què hauria explicat o com em podrien haver ajudat. Fa uns 3 anys, més o menys, vaig decidir que estudiaria per intentar ajudar les persones, com m'hagués agradat que m'ajudessin a mi.
Quant als nois, no els vaig tenir por en cap moment. Ells no eren tan forts ni grans com l'home que s'havia aprofitat de mi, i sabia que no em farien mal. El que sí temia era tenir relacions sexuals. Sentia curiositat pel sexe, com tothom, però tenia molt clar que no volia que em tornéssin a fer mal, així que em vaig jurar que només estaria amb una persona que m'estimés i en qui jo confiés. Alguns nois que eren més grans que jo van voler tenir relacions (simplement sexuals, sense res més) amb mi, però jo sabia que només volien aprofitar-se, així que em vaig apartar d'ells, i ni tan sols volia fer-li petons, encara que sí que m'atreien molt. Poc després vaig conèixer al noi amb qui estic ara. Ell no era com aquells nois que s'havien acostat a mi per interés, era molt més respectuós amb mi i m'apreciava com a amiga sense esperar res a canvi (també tenia altres amics que no esperaven sexe de mi, però ells tampoc m'interessaven d'aquesta manera). Vam ser millors amics durant mesos, i després tot va anar arribant naturalment. Em costava, a vegades, estar amb ell. A cada pasa endavant que ell donava, jo en feia dos enrere, però va demostrar-me que, tot i que m'havien fet mal en el passat, ell podia ajudar-me.
Una de les noies del video va dir que, les persones que havien patit abusos sexuals quan eren nens, solien mostrar dues postures vers el sexe: o es tornaven promiscues, o (com ella) esperaven a trobar una persona en qui poguessin confiar. La veritat és que em vaig sentir bastant identificada amb ella.
Ara mateix, crec que sóc una persona normal, amb una vida sexual normal, però mentiria si diés que ho he oblidat del tot. No crec que mai ho arribi a "superar" del tot, sempre hi serà. Seguirà tornant a la meva memòria de tant en tant, per fer-me una mica de mal, però he après a no deixar que em destrossi.
Moltes vegades m'he preguntat: "Qui seria jo si no m'hagués passat mai això?" Mai ho sabré, però la única cosa que sé és que estic molt orgullosa de ser qui sóc.
Sé que avui dia, una persona pot anar a la presó per exhibicionisme davant de menors, i la veritat és que em fa una mica de ràbia que no es denunciés el que em va passar a mi, més que res perquè aquella persona pot haver-li fet el mateix a qualsevol nen o nena que s'hagués trobat. M'agradaria molt saber que aquest home és a la pressó, però ni tan sols sé si segueix viu, si ho va tornar a fer o si el van engarjolar per haver abusat d'algun altre nen. Sé que és impossible que, 11 anys després, es faci "justícia". Crec que aquest home no rebrà mai cap càstig pel que em va fer a mi.
Bé, ara que he deixat anar una mica del que tenia tancat dins meu, em sento bastant millor. De fet, escriure tot això ha sigut molt positiu per mi, crec. Em disculpo per la llargària del post, i us felicito si heu arribat fins aquí. =)
Gràcies per haver-me llegit."
lunes, 22 de marzo de 2010
Spot televisiu: Yo pongo condon
Tal i com tots sabem és fácil, si pares atenció, de trobar missatges connotatius i denotatius a qualsevol anunci, spot, contes per a nens,…
Pel què abarca el nostre tema cal dir que el missatge denotatiu per exel·lència és la utilització dels mètodes anticonceptius, tot i que l’spot remarca clarament l’ús del preservatiu. Un altre dels missatges que ens arriben veient l’anunci en qüestió és la clara relació entre home-dona, encara que des del nostre punt de vista creiem que no estaria malament remarcar que els homosexuals també han d’utilitzar preservatiu per evitar el contagi de malalties.
Pel què fa als missatges connotatius, cal dir que l’anunci el que intenta és convencer al públic perquè aquest utilitzi mètodes anticonceptius, preferiblament el condó ja que d’aquesta manera, a diferència dels altres mètodes anticonceptius, el preservatiu prevé dels embarassos, però també de la transmissió de malalties sexuals. Un altre missatge que ens fa arribar és el de: sigues intel·ligent, i tot i que amb la cançó diuen: “solo con coco” quan un mira l’anunci no s’hi fixa, tot i que et fa reflexionar i creiem que gràcies a aquest anunci, entre d’altres propostes, s’ha augmentat la utilització dels anticonceptius.
Aquí us pengem aquest spot televisiu que hem trobat el qual va tenir molt de ressó gràcies a l'acompanyament musical, a la manera directa de transmetre el missatge. Des del nostre punt de vista, l'anunci ha pogut influir més als adolescents i joves gràcies a l'edat dels actors.
Un bona política de marqueting que s'ha utilitzat a l'hora de realitzar aquest curt ha estat el missatge clar i directa exposat mitjançant la cançó.
Esperem que ens dongueu la vostra opinió per poder debatre.
Us deixem l'enllaç del vídeo
http://www.youtube.com/yopongocondon#p/a/79C54C4B32C3CC0D/0/f-lt5qown9U
i també l'enllaç de la pàgina web.
http://www.yopongocondon.com
PROSTITUCIÓ I TRÀFIC SEXUAL
Les dades oficials diuen que a l’Estat Espanyol hi ha 18.000 persones víctimes d’explotació sexual. Espanya és un país de trànsit cap a Europa.
Aquest fet és inhumà. Situa a la dona o a la nena en una categoria de “cosa” i no de persona com se li és degut.
Creiem que el que cal demanar al Govern d’Espanya i als governs de les Comunitats Autònomes és que investiguin el tràfic de persones per portar els seus responsables als tribunals, i que promoguin la identificació de les víctimes, com a pas fonamental per assegurar-ne la seva atenció i protecció.
S’ha de garantir que les dones i nenes víctimes de tràfic sexual puguin denunciar-ho, així com que assegurin el tracte policial adequat i, per tant, la protecció de les víctimes. Cal que aquestes rebin una bona atenció integral i especialitzada perquè puguin recuperar-se i obtinguin les reparacions necessàries, i que siguin considerades víctimes abans que estrangeres sense documentació regular.
Creiem que els governs no
han de tractar el tràfic de persones com un problema de control migratori, sinó de dones i nenes amb drets humans violats i que assegurin a les víctimes de tràfic de persones la informació necessària sobre el seu dret a sol·licitar asil, d’advocats especialitzats, psicòlegs, etc.
Cal que Govern central i els governs autonòmics es coordinin i dediquin els màxims recursos econòmics, legals i polítics per eradicar aquest tràfic, així com qualsevol altra forma de violència contra dones i nenes.
Aquest fet és inhumà. Situa a la dona o a la nena en una categoria de “cosa” i no de persona com se li és degut.
Creiem que el que cal demanar al Govern d’Espanya i als governs de les Comunitats Autònomes és que investiguin el tràfic de persones per portar els seus responsables als tribunals, i que promoguin la identificació de les víctimes, com a pas fonamental per assegurar-ne la seva atenció i protecció.
S’ha de garantir que les dones i nenes víctimes de tràfic sexual puguin denunciar-ho, així com que assegurin el tracte policial adequat i, per tant, la protecció de les víctimes. Cal que aquestes rebin una bona atenció integral i especialitzada perquè puguin recuperar-se i obtinguin les reparacions necessàries, i que siguin considerades víctimes abans que estrangeres sense documentació regular.
Creiem que els governs no
han de tractar el tràfic de persones com un problema de control migratori, sinó de dones i nenes amb drets humans violats i que assegurin a les víctimes de tràfic de persones la informació necessària sobre el seu dret a sol·licitar asil, d’advocats especialitzats, psicòlegs, etc.Cal que Govern central i els governs autonòmics es coordinin i dediquin els màxims recursos econòmics, legals i polítics per eradicar aquest tràfic, així com qualsevol altra forma de violència contra dones i nenes.
NO A L’EXPLOTACIÓ SEXUAL DE DONES I NENS
Fa uns dies, navegant per internet, vaig trobar un vídeo molt impactant sobre el tràfic de persones, especialment dones, les quals són prostitutes, i nens, els quals són explotats laboral o sexualment. Volent-ne saber més vaig anar clicant links i vaig arribar a aquest:
“Detingudes vuit persones per explotar sexualment 150 dones en dos prostíbuls. Xarxa de prostitució que traficava amb dones d’Europa oriental, desmantellada. Trenta detinguts d’una màfia de proxenetes…”.
Vaig buscar informació sobre què era i a què s’havia de sotmetre la persona “traficada”:
"Prop de 100.000 dones joves (i sovint nenes) de Brasil, Bulgària, Romania, Colòmbia, Equador, Nigèria, Ucraïna, Rússia, Senegal… són portades cada any a la Unió Europea, víctimes de tràfic de persones. El tràfic de persones per ser explotades sexualment i la violència sexual contra les dones formen part de l’ampli ventall de violacions de drets humans que s’acarnissen amb les dones i les nenes per sol fet de ser-ho. A més, el tràfic per a l’explotació sexual és un crim contra la llei internacional.
El tràfic de persones és una violació del dret a la vida, a la salut, a la integritat física, a la integritat psíquica, a no ser discriminades… Els traficants de persones utilitzen força, engany, coacció i abús de situacions de necessitat. Ataquen la llibertat de milions de dones i nenes a tot el món per sotmetre-les a explotació sexual o a treballs forçats. És realment una esclavitud en ple segle XXI. Les víctimes d’aquest tràfic pateixen agressions sexuals, violacions, pallisses i represàlies contra els seus familiars, com mètodes per garantir silenci i submissió.
Hi ha poques dades sobre tràfic de persones, però segons l’Organització Internacional del Treball podria haver-hi 2.400.000 víctimes. Quasi totes, dones i nenes."
Us passo el link perquè pogueu accedir a mirar el vídeo. És aquest:
lunes, 8 de marzo de 2010
SEXE? SEGUR!
Aquí us deixo un article escrit per Josep Miquel Poravella i Pallàs, publicat al número 2 de la revista Jove.cat.
Sexe segur…?! La informació no resol els conflictos del despertar sexual. Conèixer el preservatiu no et lliura del momento en què li has de dir a la persona que tens al devant: << ¡Sin goma no hay paraíso! >> O dit d’una altre manera: Que si ho vol fer a pèl, que en busqui un altre, perquè tu no jugues a la ruleta russa! I això no és fácil quan, a l’adolescència, l’autoestima soviet cedeix terreny a una anhelada integració dins la col·lectivitat (amics, companys d’escola…).
El meu despertar sexual tampoc no va ser fàcil. Primer acceptar que preferia la botifarra al marisc, seguit d’uns inicis d’Horror Creepshow! Una relació sexual era tot un examen de selectivitat: ho faré bé? M’escorreré d’hora? Tard? M’agradarà el sexe oral? I l’anal? Farà mal? He de fer tot el que em demani? En el sexe existeixen una llarga llista de tòpics enverinats: com que el noi que abans s’estrena i més claus fot és més mascle i la noia més puta. Mentida! Cadascú necessita un temps diferent per desenvolupar qualsevol activitat, i en el sexe passa el mateix.
De joves ens prenem el rebuig com un menyspreu i no ho és. Hi ha química o no n’hi ha! No cal cercar un perquè- de fet, és fantàstic quan descobreixes que els arquetips sexuals de la televisió poc tenen a veure amb una realitat molt més diversa i enriquidora. El sexe és un dels majors plaers de la vida, i és per gaudir-lo tant com puguem o vulguem! Això vol dir gust, des del respecte i sense comportaments de risc. Però fer sexe segur, honestament, no és fàcil quan justament gaudir del sexe amb plenitud suposa deixar-te endur pels instints més primaris i no pas pel cervell.
En el meu cas, enrere queda un primer clau nefast amb un noi que anava més a l’església que a la dutxa... Més endavant vaig aprendre que combinar sexe i drogues (legals o il·legals...) no és una bona idea. Les drogues eliminen la consciència, i per tant són enemigues del sexe segur! I si vols quedar prenyada, com a mínim que recordis de qui, oi?!
Com més et respectes i t’estimes a tu mateix, més t’acaben respectant i estimant els altres. Tenim la sort de viure en un país on podem desenvolupar la sexualitat lliurament, així que aprofita-ho i fes sexe segur!
I és que els fanàtic religiosos han fet molt mal al llarg de la història. I segueixen fent-lo quan condemnen l’ús del condó en una Àfrica infectada de sida. Ells, de la maneta d’alguns polítics, són els primers a manifestar-se en contra d’estimar (matrimoni homosexual) o de la nova Llei de l’avortament, per preservar la vida, segons diuen... On eren, quan els seus amics de l’ànima ens van dur una guerra d’Iraq? Resant? O potser a la sagristia, tancats amb algun pobre escolanet per beneir-lo... inSEGURament!
El meu despertar sexual tampoc no va ser fàcil. Primer acceptar que preferia la botifarra al marisc, seguit d’uns inicis d’Horror Creepshow! Una relació sexual era tot un examen de selectivitat: ho faré bé? M’escorreré d’hora? Tard? M’agradarà el sexe oral? I l’anal? Farà mal? He de fer tot el que em demani? En el sexe existeixen una llarga llista de tòpics enverinats: com que el noi que abans s’estrena i més claus fot és més mascle i la noia més puta. Mentida! Cadascú necessita un temps diferent per desenvolupar qualsevol activitat, i en el sexe passa el mateix.
De joves ens prenem el rebuig com un menyspreu i no ho és. Hi ha química o no n’hi ha! No cal cercar un perquè- de fet, és fantàstic quan descobreixes que els arquetips sexuals de la televisió poc tenen a veure amb una realitat molt més diversa i enriquidora. El sexe és un dels majors plaers de la vida, i és per gaudir-lo tant com puguem o vulguem! Això vol dir gust, des del respecte i sense comportaments de risc. Però fer sexe segur, honestament, no és fàcil quan justament gaudir del sexe amb plenitud suposa deixar-te endur pels instints més primaris i no pas pel cervell.
En el meu cas, enrere queda un primer clau nefast amb un noi que anava més a l’església que a la dutxa... Més endavant vaig aprendre que combinar sexe i drogues (legals o il·legals...) no és una bona idea. Les drogues eliminen la consciència, i per tant són enemigues del sexe segur! I si vols quedar prenyada, com a mínim que recordis de qui, oi?!
Com més et respectes i t’estimes a tu mateix, més t’acaben respectant i estimant els altres. Tenim la sort de viure en un país on podem desenvolupar la sexualitat lliurament, així que aprofita-ho i fes sexe segur!
I és que els fanàtic religiosos han fet molt mal al llarg de la història. I segueixen fent-lo quan condemnen l’ús del condó en una Àfrica infectada de sida. Ells, de la maneta d’alguns polítics, són els primers a manifestar-se en contra d’estimar (matrimoni homosexual) o de la nova Llei de l’avortament, per preservar la vida, segons diuen... On eren, quan els seus amics de l’ànima ens van dur una guerra d’Iraq? Resant? O potser a la sagristia, tancats amb algun pobre escolanet per beneir-lo... inSEGURament!
jueves, 18 de febrero de 2010
"Sobre l'amor i la sexualitat"
Bé, aquí us deixo un text interessat d'una sexòloga anomenada Montse Calvo.
Espero que opineu sobre què us sembla, ja que si us fixeu amb la data, és del 1998. Ha canviat la idea que tenia aquesta senyora amb la tenim actualment nosaltres?
A opinar!
Núm 10 Segon trimestre 1998
Sobre l’amor i la sexualitat
Montse Calvo, sexòloga
"Les dones tendeixen a fer l’amor no sols una part important de la vida sinó de tota la seva existència" deia Lord Byron.
S’ha parlat molt de la major espiritualitat en la dona i del major materialisme en l’home. També s’ha parlat molt de la gran dificultat de separar l’amor de la sexualitat per part de la dona, però sobretot s’ha parlat moltíssim que mentre la sexualitat és més important per a l’home, l’amor és més crucial per a la dona.
Si bé és cert que en les nostres societats en matèria sexual a l’home se li ha assenyalat allò que tenia que saber i a la dona allò que tenia que ignorar, tampoc és menys cert que en les dones s’ha alimentat pel broc gros l’infantilisme, la dependència i la necessitat de protecció –i conseqüentment moltes dones vivencien la sexualitat com a mitjà per assolir la seguretat afectiva i la protecció. D’altra banda, no és menys cert que l’home també tendeix a fer de la relació entre el sexe i l’afecte una qüestió d’intercanvi, donant en moltes ocasions afecte a canvi de sexe. Atès que dones i homes som esclaus d’una certa hostilitat entre la sexualitat i l’amor, tal volta la solució resideixi en anar més enllà d’una indiscutible i necessària igualtat de dret entre sexes, i deixar d’atorgar prioritats entre la sexualitat i l’amor, així com reflexionar al voltant de si la diferència no és més figurada que simbòlica.
Plantejarem, doncs, la hipòtesi que la reconciliació entre la sexualitat i l’amor és una clau convenient per a la satisfacció i complicitat en les nostres relacions eròtiques. Per això, abans que res potser caldria introduir algunes reflexions sobre ambdues realitats.
La sexualitat
Les paraules erotisme i sexualitat s’utilitzen indistintament, tanmateix, "la sexualitat" és un concepte relativament recent que no hagués significat res per als poetes, escriptors i creadors anteriors al segle XVIII.
És a partir d’un cert moment en el curs de la història quan la cultura i la religió occidentals separaren radicalment el cos de l’existència i, per tant, l’amor del sexe. Així contemplarem el cos com l’escorça que hem de suportar durant la nostra vida, centrant l’interès més en el control que no pas en el coneixement i situant l’amor fora dels límits del propi organisme. És la perillosa imatge de Cupido la que simbolitzarà aquest amor que confiem que arribi per casualitat i sense conrear-lo.
Aquesta divisió és totalment aliena a la natura i a la realitat i troba l’aliment per consolidar-se en el segle XIX durant l’època victoriana. En aquesta època repressiva i puritana el concepte "sexe" deixa d’utilitzar-se per referir-se exclusivament a la diferència de gènere i comença a contemplar-se con una entitat abstracta i aïllada de la resta de comportaments i vivències de la persona.
A les portes del segle XXI, continuem contemplant la sexualitat en termes d’estalvi i consum i com si es tractés d’un IVA; un valor que s’afegeix a les edats juvenils caracteritzades per la major fertilitat, productivitat, capacitat adquisitiva i rendiment laboral, en definitiva, considerades les "edats meta" de tota trajectòria vital. Als nens, adolescents i gent gran seguim sense reconèixer-los una "identitat sexual". També contemplem la sexualitat com quelcom aliè als comportaments i vivències de l’individu, al marge de la informació i el coneixement que hom té d’un mateix.
Potser per això ens cal reflexionar ara per un moment sobre el terme "erotisme" sinó volem tenir serioses dificultats per delimitar si Eros era un déu de la sexualitat, un déu de l’amor o déu de l’amor-sexualitat com un tot.
L’amor
Si cerquéssim en totes les biblioteques del món l’Amor possiblement ens adonaríem que és el tema sobre el qual al llarg de la història més s’ha dissertat. Si bé és cert que qui menys qui més el cerca, també és cert que tindrem poca predisposició per acceptar-lo, especialment, quan els efectes que li pressuposem són la ceguesa, la malaltia, la bogeria, el sofriment o la possessió. Sens dubte, no hi ha tema més confús i maltractat i sotmès a maltractament com el tema de l’AMOR.
No pretenem definir una vivència que, tal volta no tingui traducció verbal; tan sols intentarem exposar una concepció personal de l’amor.
Es diu a vegades, amb encert, que la base de l’amor és donar-se. Malauradament, aquesta donació es confon amb concessió i sacrifici quan, en realitat, no cal ser gaire lògic per observar que mai podem donar i oferir allò que no posseïm prèviament. És a causa d’aquest petit i gran matís que descriuríem l’amor com l’acceptació incondicional d’un mateix i en conseqüència del nostre entorn. És difícil comprendre, acceptar i conèixer els altres sense que ens comprenguem, acceptem i coneguem a nosaltres mateixos. Si haguéssim de posar un exemple podríem dir que només els mafiosos identifiquen el llenguatge verbal i gestual d’un altre mafiós, així com la generositat i la honestedat són reconegudes per aquelles persones que són honestes i generoses. De la mateixa manera, només en la mesura que fugim de l’autoengany, deixarem d’enganyar més o menys conscientment els altres.
Aquesta acceptació d’un mateix i del nostre entorn, d’allò que ens agrada o no està renyida amb la resignació i el conformisme.
D’una banda, només allò que acceptem, ho podem conèixer sense prejudicis ni judicis de valor (al terreny sexual, per exemple, només les fantasies acceptades permeten el joc eròtic de verbalitzar-les). D’altra banda, només si deixem de projectar l’acceptació d’un mateix en el futur, és a dir, de la manera com ens agradaria ser i atenem a com som en el moment present, podrem fugir de l’autoengany. Finalment, quan més informació tinguem de nosaltres mateixos més informació dels altres podrem captar.
El coneixement de la nostra "totalitat", lluny de conduir a la resignació (submissió voluntària) facilita aprendre a pilotar les nostres frustracions, carències i limitacions. Només la ignorància facilita i permet el conformisme o la submissió.
Només el desamor és cec, boig i genera sofriment, perquè només el desamor permet l’autoengany, el desconeixement i la manipulació dels nostres semblants.
Tal volta deixarem d’intentar de canviar els altres per tal que siguin com a nosaltres ens agradaria que fossin, i mantenir així l’autoengany i el desconeixement, el dia que comencem a relacionar l’amor amb altres conceptes com ara veritat,
claredat, salut, coneixement, creativitat i cos.
L’enamorament
Atès que enamorar-se significa "en amor", les mateixes xacres que pesen sobre l’amor, pesen lògicament sobre l’enamorament.
Quan descobrim una persona que ens atrau per primera vegada, el nostre primer desig és el de "conèixer" la persona descoberta; uns voldran conèixer preferentment el seus ideals, altres el seu compte bancari, però el sentiment que sempre acompanya el "flechazo" és el desig de coneixement.
L’enamorament s’acompanya d’un desig adelerat de conèixer l’altre i de mostrar-li allò que sabem de nosaltres mateixos. A banda del fet que el desig fonamental és ser estimats "en tot el nostre ésser", la "personalitat" que ens hem fabricat, ens força immediatament a amagar allò que no ens agrada de nosaltres.
Això acostuma a ser un autoengany i en conseqüència un engany per a l’altre. Si a més hi afegim la interpretació que fem de Cupido, és a dir, que l’enamorament és quelcom que no requereix cap altre cura que aquella que prové de l’atzar, i li afegim una sobrevaloració de la persona estimada, de la qual esperem, de forma irracional, que sigui la solució definitiva dels nostres problemes, entendrem la facilitat amb la qual responsabilitzem l’enamorament de les típiques conseqüències tràgiques.
Viscut així, l’enamorament no deixa de ser un episodi temporal d’alienació en el qual el ser estimat és amo i senyor dels nostres pensaments, per deixar de ser-ho quan amb la convivència, generalment no conreada, va sorgint tot allò que havíem amagat de nosaltres mateixos i l’evidència que "l’altre" no és la solució definitiva als nostres problemes.
Tanmateix, si aquest "desig de conèixer" la persona que ens atrau per qualsevol motiu, lluny de bloquejar-lo amb la resta dels nostres desigs, sabéssim mantenir-lo –amb els alts i baixos propis de tot intercanvi d’informació–, l’enamorament podria ser renovat constantment, sense acabar en el tan freqüent trist final d’amor-resignació.
De la sexualitat a l’amor i de l’amor a la sexualitat
L’amor "sense passió" que prossegueix al procés d’enamorament, acostuma a comportar la monotonia i l’avorriment sexual. Així, doncs, popularment existeix la idea rígida i idealitzada que només la "novetat sexual" és excitant o sistemàticament excitant o garantia d’excitació, oblidant la possibilitat de descoberta permanent, quan hom conrea la relació. El plaer sexual més intens acostuma a trobar-se quan existeix l’afecte i el desig de coneixement entre els membres de la relació. Dit d’una altra forma, considerem l’amor el millor afrodisíac.
La diferència fonamental que introdueix la presència del component amorós és la confiança per despullar-nos completament de la roba i sobretot de la "personalitat". Quan mantenim relacions sexuals amb "personalitat", és a dir, amb el nostre orgull, els nostres títols, les nostres diverses màscares... ens relacionem amb la idea que tenim de nosaltres mateixos i, en conseqüència, les nostres actituds sexuals tendiran a ser un mitjà per alimentar aquesta idea, que d’altra banda té ben poc a veure amb la nostra autèntica realitat de persones limitades a un ínfim espai i temps. Les possibilitats d’acceptar-nos amb les nostres debilitats i limitacions queden ofegades i l’oferiment que fem de nosaltres mateixos és parcial.
Atès que ningú pot sentir-se realment estimat per la seva personalitat o la seva col·lecció de màscares i atès que l’intercanvi d’informació mai és unilateral, ens sentim estimats i desitjats en la mateixa mesura que ens mostrem sense autoenganys i, en conseqüència, som acceptats en la nostra autenticitat.
En una primera relació és important considerar el desig i l’actitud oberta a les possibilitats de confiança i coneixement.
Podem dir que la manipulació consisteix en posseir i usar l’altre per al nostre plaer, és a dir, conduir-lo a un objectiu prefixat que l’altre no coneix i, per tant, no ha consentit.
Alimentar el desconeixement només contribueix a dificultar el mutu intercanvi d’informació.
Sens dubte no totes les relacions sexuals es realitzen entre persones que s’estimen i amb aquest amor entès com l’acceptació d’un mateix i per tant dels altres. Fins i tot poden funcionar satisfactòriament sense que els seus membres s’hagin plantejat mai aquest nivells de relació. Tanmateix, "totes" les noves relacions franques en les quals estem atents als propis desigs i apetències, alhora que fugim de la possessió i la manipulació, no només ofereixen la possibilitat d’una confiança plena sinó que constitueixen en si mateixes un exemple de tendresa i amor.
Si bé ens sembla útil mostrar els avantatges de les relacions duradores (a banda del model de relació que sigui), en cap moment intentem erigir la confiança i l’acceptació plenes com un requisit imprescindible del plaer sexual, ja que aquesta confiança i acceptació també provenen de l’activitat i del plaer sexual.
Existeix una idealització o una infravalorització de la tendresa i de l’amor pel fet de ser considerats poc carnals o excessivament transcendents. En realitat, no hi ha res més real, constant i quotidià que allò amb què convivim permanentment: el nostre cos amb els seus pensaments i la seva percepció sensorial.
L’erotisme seria tal volta el més complet i intens intercanvi d’informació amb nosaltres mateixos i amb el proïsme, si –d’una banda– consideréssim que no existeix desig ni atracció sexual sense un mínim d’informació i coneixement i –de l’altra banda– comprenguéssim que l’amor es transmet i es rep pel propi cos.
Il·lustrar la similitud entre l’amor i la sexualitat ha estat l’única intenció, a fi que puguem apropar-nos a "qualsevol" relació sexual (estable o no) amb l’elegància, creativitat i savoir-faire autèntics, basats en el respecte d’un mateix i el respecte pels altres. Ens cal entendre que aquest "respecte" no només atempta directament contra la monotonia en les relacions més estabilitzades, sinó que és imprescindible per a una certa qualitat en el plaer sexual.
Tal volta l’autèntica equitat entre els sers humans només serà possible quan ens acostem a un nou registre que lluny de subordinar l’amor al sexe o el sexe a l’amor, o lluny d’idealitzar qualsevol dels dos amb relació a l’altre, contemplem la possibilitat que sexualitat, amor i consciència d’un mateix siguin potencialment la mateixa realitat.
Traduït del llibre Trampas y claves sexuales, de Montserrat Calvo Artes, publicat per Icaria Editorial, l’any 1987 a Barcelona.
Espero que opineu sobre què us sembla, ja que si us fixeu amb la data, és del 1998. Ha canviat la idea que tenia aquesta senyora amb la tenim actualment nosaltres?
A opinar!
Núm 10 Segon trimestre 1998
Sobre l’amor i la sexualitat
Montse Calvo, sexòloga
"Les dones tendeixen a fer l’amor no sols una part important de la vida sinó de tota la seva existència" deia Lord Byron.
S’ha parlat molt de la major espiritualitat en la dona i del major materialisme en l’home. També s’ha parlat molt de la gran dificultat de separar l’amor de la sexualitat per part de la dona, però sobretot s’ha parlat moltíssim que mentre la sexualitat és més important per a l’home, l’amor és més crucial per a la dona.
Si bé és cert que en les nostres societats en matèria sexual a l’home se li ha assenyalat allò que tenia que saber i a la dona allò que tenia que ignorar, tampoc és menys cert que en les dones s’ha alimentat pel broc gros l’infantilisme, la dependència i la necessitat de protecció –i conseqüentment moltes dones vivencien la sexualitat com a mitjà per assolir la seguretat afectiva i la protecció. D’altra banda, no és menys cert que l’home també tendeix a fer de la relació entre el sexe i l’afecte una qüestió d’intercanvi, donant en moltes ocasions afecte a canvi de sexe. Atès que dones i homes som esclaus d’una certa hostilitat entre la sexualitat i l’amor, tal volta la solució resideixi en anar més enllà d’una indiscutible i necessària igualtat de dret entre sexes, i deixar d’atorgar prioritats entre la sexualitat i l’amor, així com reflexionar al voltant de si la diferència no és més figurada que simbòlica.
Plantejarem, doncs, la hipòtesi que la reconciliació entre la sexualitat i l’amor és una clau convenient per a la satisfacció i complicitat en les nostres relacions eròtiques. Per això, abans que res potser caldria introduir algunes reflexions sobre ambdues realitats.
La sexualitat
Les paraules erotisme i sexualitat s’utilitzen indistintament, tanmateix, "la sexualitat" és un concepte relativament recent que no hagués significat res per als poetes, escriptors i creadors anteriors al segle XVIII.
És a partir d’un cert moment en el curs de la història quan la cultura i la religió occidentals separaren radicalment el cos de l’existència i, per tant, l’amor del sexe. Així contemplarem el cos com l’escorça que hem de suportar durant la nostra vida, centrant l’interès més en el control que no pas en el coneixement i situant l’amor fora dels límits del propi organisme. És la perillosa imatge de Cupido la que simbolitzarà aquest amor que confiem que arribi per casualitat i sense conrear-lo.
Aquesta divisió és totalment aliena a la natura i a la realitat i troba l’aliment per consolidar-se en el segle XIX durant l’època victoriana. En aquesta època repressiva i puritana el concepte "sexe" deixa d’utilitzar-se per referir-se exclusivament a la diferència de gènere i comença a contemplar-se con una entitat abstracta i aïllada de la resta de comportaments i vivències de la persona.
A les portes del segle XXI, continuem contemplant la sexualitat en termes d’estalvi i consum i com si es tractés d’un IVA; un valor que s’afegeix a les edats juvenils caracteritzades per la major fertilitat, productivitat, capacitat adquisitiva i rendiment laboral, en definitiva, considerades les "edats meta" de tota trajectòria vital. Als nens, adolescents i gent gran seguim sense reconèixer-los una "identitat sexual". També contemplem la sexualitat com quelcom aliè als comportaments i vivències de l’individu, al marge de la informació i el coneixement que hom té d’un mateix.
Potser per això ens cal reflexionar ara per un moment sobre el terme "erotisme" sinó volem tenir serioses dificultats per delimitar si Eros era un déu de la sexualitat, un déu de l’amor o déu de l’amor-sexualitat com un tot.
L’amor
Si cerquéssim en totes les biblioteques del món l’Amor possiblement ens adonaríem que és el tema sobre el qual al llarg de la història més s’ha dissertat. Si bé és cert que qui menys qui més el cerca, també és cert que tindrem poca predisposició per acceptar-lo, especialment, quan els efectes que li pressuposem són la ceguesa, la malaltia, la bogeria, el sofriment o la possessió. Sens dubte, no hi ha tema més confús i maltractat i sotmès a maltractament com el tema de l’AMOR.
No pretenem definir una vivència que, tal volta no tingui traducció verbal; tan sols intentarem exposar una concepció personal de l’amor.
Es diu a vegades, amb encert, que la base de l’amor és donar-se. Malauradament, aquesta donació es confon amb concessió i sacrifici quan, en realitat, no cal ser gaire lògic per observar que mai podem donar i oferir allò que no posseïm prèviament. És a causa d’aquest petit i gran matís que descriuríem l’amor com l’acceptació incondicional d’un mateix i en conseqüència del nostre entorn. És difícil comprendre, acceptar i conèixer els altres sense que ens comprenguem, acceptem i coneguem a nosaltres mateixos. Si haguéssim de posar un exemple podríem dir que només els mafiosos identifiquen el llenguatge verbal i gestual d’un altre mafiós, així com la generositat i la honestedat són reconegudes per aquelles persones que són honestes i generoses. De la mateixa manera, només en la mesura que fugim de l’autoengany, deixarem d’enganyar més o menys conscientment els altres.
Aquesta acceptació d’un mateix i del nostre entorn, d’allò que ens agrada o no està renyida amb la resignació i el conformisme.
D’una banda, només allò que acceptem, ho podem conèixer sense prejudicis ni judicis de valor (al terreny sexual, per exemple, només les fantasies acceptades permeten el joc eròtic de verbalitzar-les). D’altra banda, només si deixem de projectar l’acceptació d’un mateix en el futur, és a dir, de la manera com ens agradaria ser i atenem a com som en el moment present, podrem fugir de l’autoengany. Finalment, quan més informació tinguem de nosaltres mateixos més informació dels altres podrem captar.
El coneixement de la nostra "totalitat", lluny de conduir a la resignació (submissió voluntària) facilita aprendre a pilotar les nostres frustracions, carències i limitacions. Només la ignorància facilita i permet el conformisme o la submissió.
Només el desamor és cec, boig i genera sofriment, perquè només el desamor permet l’autoengany, el desconeixement i la manipulació dels nostres semblants.
Tal volta deixarem d’intentar de canviar els altres per tal que siguin com a nosaltres ens agradaria que fossin, i mantenir així l’autoengany i el desconeixement, el dia que comencem a relacionar l’amor amb altres conceptes com ara veritat,
claredat, salut, coneixement, creativitat i cos.
L’enamorament
Atès que enamorar-se significa "en amor", les mateixes xacres que pesen sobre l’amor, pesen lògicament sobre l’enamorament.
Quan descobrim una persona que ens atrau per primera vegada, el nostre primer desig és el de "conèixer" la persona descoberta; uns voldran conèixer preferentment el seus ideals, altres el seu compte bancari, però el sentiment que sempre acompanya el "flechazo" és el desig de coneixement.
L’enamorament s’acompanya d’un desig adelerat de conèixer l’altre i de mostrar-li allò que sabem de nosaltres mateixos. A banda del fet que el desig fonamental és ser estimats "en tot el nostre ésser", la "personalitat" que ens hem fabricat, ens força immediatament a amagar allò que no ens agrada de nosaltres.
Això acostuma a ser un autoengany i en conseqüència un engany per a l’altre. Si a més hi afegim la interpretació que fem de Cupido, és a dir, que l’enamorament és quelcom que no requereix cap altre cura que aquella que prové de l’atzar, i li afegim una sobrevaloració de la persona estimada, de la qual esperem, de forma irracional, que sigui la solució definitiva dels nostres problemes, entendrem la facilitat amb la qual responsabilitzem l’enamorament de les típiques conseqüències tràgiques.
Viscut així, l’enamorament no deixa de ser un episodi temporal d’alienació en el qual el ser estimat és amo i senyor dels nostres pensaments, per deixar de ser-ho quan amb la convivència, generalment no conreada, va sorgint tot allò que havíem amagat de nosaltres mateixos i l’evidència que "l’altre" no és la solució definitiva als nostres problemes.
Tanmateix, si aquest "desig de conèixer" la persona que ens atrau per qualsevol motiu, lluny de bloquejar-lo amb la resta dels nostres desigs, sabéssim mantenir-lo –amb els alts i baixos propis de tot intercanvi d’informació–, l’enamorament podria ser renovat constantment, sense acabar en el tan freqüent trist final d’amor-resignació.
De la sexualitat a l’amor i de l’amor a la sexualitat
L’amor "sense passió" que prossegueix al procés d’enamorament, acostuma a comportar la monotonia i l’avorriment sexual. Així, doncs, popularment existeix la idea rígida i idealitzada que només la "novetat sexual" és excitant o sistemàticament excitant o garantia d’excitació, oblidant la possibilitat de descoberta permanent, quan hom conrea la relació. El plaer sexual més intens acostuma a trobar-se quan existeix l’afecte i el desig de coneixement entre els membres de la relació. Dit d’una altra forma, considerem l’amor el millor afrodisíac.
La diferència fonamental que introdueix la presència del component amorós és la confiança per despullar-nos completament de la roba i sobretot de la "personalitat". Quan mantenim relacions sexuals amb "personalitat", és a dir, amb el nostre orgull, els nostres títols, les nostres diverses màscares... ens relacionem amb la idea que tenim de nosaltres mateixos i, en conseqüència, les nostres actituds sexuals tendiran a ser un mitjà per alimentar aquesta idea, que d’altra banda té ben poc a veure amb la nostra autèntica realitat de persones limitades a un ínfim espai i temps. Les possibilitats d’acceptar-nos amb les nostres debilitats i limitacions queden ofegades i l’oferiment que fem de nosaltres mateixos és parcial.
Atès que ningú pot sentir-se realment estimat per la seva personalitat o la seva col·lecció de màscares i atès que l’intercanvi d’informació mai és unilateral, ens sentim estimats i desitjats en la mateixa mesura que ens mostrem sense autoenganys i, en conseqüència, som acceptats en la nostra autenticitat.
En una primera relació és important considerar el desig i l’actitud oberta a les possibilitats de confiança i coneixement.
Podem dir que la manipulació consisteix en posseir i usar l’altre per al nostre plaer, és a dir, conduir-lo a un objectiu prefixat que l’altre no coneix i, per tant, no ha consentit.
Alimentar el desconeixement només contribueix a dificultar el mutu intercanvi d’informació.
Sens dubte no totes les relacions sexuals es realitzen entre persones que s’estimen i amb aquest amor entès com l’acceptació d’un mateix i per tant dels altres. Fins i tot poden funcionar satisfactòriament sense que els seus membres s’hagin plantejat mai aquest nivells de relació. Tanmateix, "totes" les noves relacions franques en les quals estem atents als propis desigs i apetències, alhora que fugim de la possessió i la manipulació, no només ofereixen la possibilitat d’una confiança plena sinó que constitueixen en si mateixes un exemple de tendresa i amor.
Si bé ens sembla útil mostrar els avantatges de les relacions duradores (a banda del model de relació que sigui), en cap moment intentem erigir la confiança i l’acceptació plenes com un requisit imprescindible del plaer sexual, ja que aquesta confiança i acceptació també provenen de l’activitat i del plaer sexual.
Existeix una idealització o una infravalorització de la tendresa i de l’amor pel fet de ser considerats poc carnals o excessivament transcendents. En realitat, no hi ha res més real, constant i quotidià que allò amb què convivim permanentment: el nostre cos amb els seus pensaments i la seva percepció sensorial.
L’erotisme seria tal volta el més complet i intens intercanvi d’informació amb nosaltres mateixos i amb el proïsme, si –d’una banda– consideréssim que no existeix desig ni atracció sexual sense un mínim d’informació i coneixement i –de l’altra banda– comprenguéssim que l’amor es transmet i es rep pel propi cos.
Il·lustrar la similitud entre l’amor i la sexualitat ha estat l’única intenció, a fi que puguem apropar-nos a "qualsevol" relació sexual (estable o no) amb l’elegància, creativitat i savoir-faire autèntics, basats en el respecte d’un mateix i el respecte pels altres. Ens cal entendre que aquest "respecte" no només atempta directament contra la monotonia en les relacions més estabilitzades, sinó que és imprescindible per a una certa qualitat en el plaer sexual.
Tal volta l’autèntica equitat entre els sers humans només serà possible quan ens acostem a un nou registre que lluny de subordinar l’amor al sexe o el sexe a l’amor, o lluny d’idealitzar qualsevol dels dos amb relació a l’altre, contemplem la possibilitat que sexualitat, amor i consciència d’un mateix siguin potencialment la mateixa realitat.
Traduït del llibre Trampas y claves sexuales, de Montserrat Calvo Artes, publicat per Icaria Editorial, l’any 1987 a Barcelona.
Violació al carnaval de Platja d'Aro
Us deixem amb un article sobre violacions que ha passat just aquest cap de setmana ben a prop nostre.
Violació al carnaval de Platja d'Aro
Violació al carnaval de Platja d'Aro
16/02/10
Castell- Platja d'Aro
Els Mossos d'Esquadra estan investigant un cas de presumpta agressió sexual contra una jove durant la celebració del carnaval del municipi de Castell-Platja d'Aro. Segons consta en la denúncia, els fets van tenir lloc la matinada de dissabte a diumenge. El municipi estava en plena celebració del dia gran del carnaval. Havia acabat la gran rua de carnaval de carrosses i comparses i al Palau d'Esports i de Congressos s'estava duent a terme el ball popular de disfresses. Va ser llavors quan es va produir la presumpta agressió sexual. De resultes dels fets, la jove va haver de ser ingressada a l'hospital comarcal de Palamós, on va ser atesa pels facultatius. La jove va presentar denúncia i els Mossos d'Esquadra estan intentant localitzar el responsable de la presumpta agressió sexual, tot i que a hores d'ara el cas encara no s'ha resol i no s'ha pogut detenir cap persona relacionada amb els fets.
Els últims casos a la demarcació...
El novembre passat, el jutjat de guàrdia de Girona va ordenar l'ingrés a la presó d'un jove marroquí detingut per haver agredit sexualment una noia que va abordar al carrer al barri de Sant Narcís de Girona. A partir de les dades que va aportar la víctima, que coneixia l'agressor, els Mossos d'Esquadra van detenir el sospitós. El setembre passat, els Mossos també van detenir un jove de Sant Joan les Fonts acusat d'haver violat en un local d'Olot una noia que va conèixer en els actes de les Festes del Tura. Al setembre també un tribunal va condemnar un veí de Girona a 15 mesos de presó per haver agredit sexualment una nena de 12 anys en un ascensor.
Publicat a
El Punt Comarques Gironines 16-02-2010 Pàgina 22
Castell- Platja d'Aro
Els Mossos d'Esquadra estan investigant un cas de presumpta agressió sexual contra una jove durant la celebració del carnaval del municipi de Castell-Platja d'Aro. Segons consta en la denúncia, els fets van tenir lloc la matinada de dissabte a diumenge. El municipi estava en plena celebració del dia gran del carnaval. Havia acabat la gran rua de carnaval de carrosses i comparses i al Palau d'Esports i de Congressos s'estava duent a terme el ball popular de disfresses. Va ser llavors quan es va produir la presumpta agressió sexual. De resultes dels fets, la jove va haver de ser ingressada a l'hospital comarcal de Palamós, on va ser atesa pels facultatius. La jove va presentar denúncia i els Mossos d'Esquadra estan intentant localitzar el responsable de la presumpta agressió sexual, tot i que a hores d'ara el cas encara no s'ha resol i no s'ha pogut detenir cap persona relacionada amb els fets.
Els últims casos a la demarcació...
El novembre passat, el jutjat de guàrdia de Girona va ordenar l'ingrés a la presó d'un jove marroquí detingut per haver agredit sexualment una noia que va abordar al carrer al barri de Sant Narcís de Girona. A partir de les dades que va aportar la víctima, que coneixia l'agressor, els Mossos d'Esquadra van detenir el sospitós. El setembre passat, els Mossos també van detenir un jove de Sant Joan les Fonts acusat d'haver violat en un local d'Olot una noia que va conèixer en els actes de les Festes del Tura. Al setembre també un tribunal va condemnar un veí de Girona a 15 mesos de presó per haver agredit sexualment una nena de 12 anys en un ascensor.
Publicat a
El Punt Comarques Gironines 16-02-2010 Pàgina 22
martes, 16 de febrero de 2010
Violació
En aquest bloc creiem que també seria convenient fer referència al tema de la violació, ja que al parlar de sexe segur, ens referim a practicar l’acte sexual amb tota consciència, voluntat, responsabilitat i seguretat.
Segons l’article 212 del Codi Penal espanyol, s’entén com a violació l’acte de forçar a tenir relacions sexuals amb una altra persona sense el seu consentiment, utilitzant la violència, o amenaçant d’utilitzar-la, durant l’acció.
La violació no és un fet recent, sinó que al llarg dels anys han anat succeint casos de violació. Avui en dia, però, i més freqüentment, en sentim a parlar més. És perquè actualment es produeixen més violacions que abans? Potser és perquè els mitjans de comunicació en fan més ressó? O perquè la societat civil lluita per abolir-ho?
Nosaltres creiem que no és que el número de violacions hagi augmentat, sinó que actualment se li dóna al tema molta més importància, parlant-ne sense escrúpols i intentant fer-ne una denúncia social.
De la mateixa manera, pensem que aquesta propaganda anti-violació (l’excés de d’informació televisiva, a la ràdio, a la premsa escrita…) pot provocar que aquest fet s’infravalori i es consideri, per alguns, un acte que forma part del dia a dia.
Al llarg d’aquest curs, anirem penjant en aquesta secció tota una sèrie de notícies i articles relacionats amb el tema de la violació. Estigueu atents!
Segons l’article 212 del Codi Penal espanyol, s’entén com a violació l’acte de forçar a tenir relacions sexuals amb una altra persona sense el seu consentiment, utilitzant la violència, o amenaçant d’utilitzar-la, durant l’acció.
La violació no és un fet recent, sinó que al llarg dels anys han anat succeint casos de violació. Avui en dia, però, i més freqüentment, en sentim a parlar més. És perquè actualment es produeixen més violacions que abans? Potser és perquè els mitjans de comunicació en fan més ressó? O perquè la societat civil lluita per abolir-ho?
Nosaltres creiem que no és que el número de violacions hagi augmentat, sinó que actualment se li dóna al tema molta més importància, parlant-ne sense escrúpols i intentant fer-ne una denúncia social.
De la mateixa manera, pensem que aquesta propaganda anti-violació (l’excés de d’informació televisiva, a la ràdio, a la premsa escrita…) pot provocar que aquest fet s’infravalori i es consideri, per alguns, un acte que forma part del dia a dia.
Al llarg d’aquest curs, anirem penjant en aquesta secció tota una sèrie de notícies i articles relacionats amb el tema de la violació. Estigueu atents!
Mètodes anticonceptius
L’objectiu que ens proposem en aquest article és donar informació sobre els mètodes anticonceptius que coneixem i sobre la seva utilització.
És molt important ser conscient i responsable en totes les relacions sexuals per minimitzar el risc d’un embaràs prematur no desitjat o del contagi d’una malaltia de transmissió sexual.
Hem trobat un article d’interès que resumeix molt bé els diferents tipus de mètodes anticonceptius que actualment existeixen, com s’utilitzen, contra què protegeixen, els avantatges i els inconvenients de cada un.
Un punt que considerem molt important, i que l’article no dóna constància, és el fet d’utilitzar els mètodes anticonceptius tan si es mantenen relacions sexuals amb penetració com si no.
És molt important ser conscient i responsable en totes les relacions sexuals per minimitzar el risc d’un embaràs prematur no desitjat o del contagi d’una malaltia de transmissió sexual.
Hem trobat un article d’interès que resumeix molt bé els diferents tipus de mètodes anticonceptius que actualment existeixen, com s’utilitzen, contra què protegeixen, els avantatges i els inconvenients de cada un.
Un punt que considerem molt important, i que l’article no dóna constància, és el fet d’utilitzar els mètodes anticonceptius tan si es mantenen relacions sexuals amb penetració com si no.
lunes, 11 de enero de 2010
missatge d'inaguració
Estem inaugurant un blog, de moment poc interessant però amb una bona prespectiva de futur. Esperem que us animeu a comentar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
